viernes, 26 de octubre de 2012

Literatura i erotisme


 
 
Xavier Mínguez, “La flor de Hanako”, Bromera, 2012

    El premi de literatura eròtica La Vall d’Albaida s’ha consolidat, en els seus dèneu anys d’existència, com el principal referent, dins del seu gènere, de les lletres catalanes. De fet, és l’únic premi dins de l’àmbit català consagrat a la literatura eròtica. Té molt de sentit que aquest reducte de llibertat i atreviment sexual tinga lloc a terres valencianes, on existeix tota una tradició de tractament desimbolt de les coses de l’entrecuix des de les lletres medievals fins a l’actualitat. Això ens singularitza i distingeix de la circumspecció pròpia dels nostres veïns del nord. Si repassem la nòmina de guanyadors d’aquest premi, podem observar la presència de figures reconegudes dins del panorama narratiu, com ara Ximo G. Caturla –“Les quatre edats d’eros”– , Joan Olivares –“Dies de verema” i  “Pell de pruna”–, Vicent  Pallarés –“Evasions efímeres”–  o Carles Cortés –“Sara, la dona sense atributs”– , així com  d’altres que amb aquest premi comencen a fer-se un nom, com és el cas de la guanyadora de fa dos anys, Mercè Climent –“El somni d’Aleixa”– o d’altres, com Sebastià Roig –“Mugrons de titani”– o Toni Ibáñez –“L’oracle Imminent”. Tot plegat configura un conjunt ben sucós on el lector interessat pot triar entre una diversa gamma de possibilitats, que van de l’erotisme més light al més explícit, i de les propostes més elaborades literàriament a d’altres més funcionals, que van directament per feina. La novel·la de Xavier Mínguez, “La flor de Hanako”, guanyadora de l’any 2011, ocuparia un lloc equidistant entre aquestes dues opcions. Es tracta d’una obra escrita amb ofici, llegidora, on les diferents peces del relat encaixen sense estridències ni complicacions, i alhora, com correspon al subgènere on s’adscriu, on les escenes eròtiques, generosament servides i hàbilment resoltes, ocupen un lloc central en el desenvolupament de la trama. El protagonista de la història, Jordi Llopis, comercial alcoià d’una fàbrica tèxtil, ha de viatjar sovint al Japó a fer negocis. Allí coneix la bella i sensual Hanako, amb qui explorarà la part més salvatge de la seua sexualitat. De la seua mà durà a terme totes les seus fantasies, que el conduiran a una espiral de passions que posaran en qüestió la seua abans plàcida existència. Un dels temes que assolirà especial importància al llarg del llibre seran les pràctiques d’intercanvi de parella. El món “swinger”,  que segons se’ns hi conta gaudeix d’una puixança insospitada, despertarà la curiositat i els fluids del protagonista, que no dubtarà a endinsar-s’hi decididament. La sexualitat exacerbada i desinhibida de l’amant japonesa contrastarà amb la més pudorosa i avorrida vida conjugal de Jordi Llopis. El conflicte està servit, i inevitablement plantejarà un conflicte moral al protagonista. No esperem, tampoc, grans indagacions psicològiques en aquest terreny, però sí una coherència i solidesa en la conformació dels personatges que fan la història i les situacions perfectament reconeixibles. Un element que fa “La flor de Hanako” un producte original és la seua ambientació japonesa. L’autor sap de què parla, perquè ha viscut un temps al Japó, i això redunda en una ambientació creïble, trufada de paraules i topònims així com de referències culturals habitualment interessants, tot i alguna caiguda en l’orientalisme d’estampeta. Siga com siga, “La flor de Hanako” no decebrà a qui hi cerque una lectura amena i excitant,  sense complexos. [Información, 27 de setembre de 2012]