lunes, 21 de septiembre de 2015

Misteriosos assassinats a París



Anna Moner, “El retorn de l’hongarès”, Bromera, 2015.    

   Quatre anys després de “Les mans de la deixebla”, la seua primera novel·la, Anna Moner ha tornat a l’actualitat literària de la mà d’“El retorn de l’hongarès”, obra que aprofundix en el seu particular univers literari i manté amb l’anterior múltiples connexions. De nou l’autora s’interessa per explorar personatges pertorbadors, amb una tirada morbosa vers les experiències extremes. Sara, la forense que coprotagonitza l’obra que comentem, evoca de manera immediata Brunel·la, la delirant i prometeica cirurgiana amb què ens seduí a la novel·la anterior. Com aquesta, Sara està també fascinada per experimentar amb les lleis de la naturalesa fins als límits del monstruós. Però si “Les mans de la deixebla” era essencialment una novel·la d’un sol personatge i una única línia argumental, en aquesta nova proposta la galeria de personatges s’amplia i la trama s’enriqueix amb diversos desenvolupaments temporals. L’acció transcorre entre el París  de finals del segle XIX  i l’actual, tot seguint un motlle genèric de gran èxit popular, com és el thriller d’ambientació històrica. Al llarg de 1897 apareixen una sèrie de cadàvers esquarterats, que seran investigats per Olivier Béziers, inspector en cap de la Policia de Seguretat de París, i per Edmond Locard, metge forense inspirat en el personatge homònim que fou  pioner en l’aplicació de tècniques científiques en les investigacions criminals, conegut com el Sherlock Holmes francés. La relació entre tots dos és una de les troballes de l’obra. Però el personatge que magnetitza tot el relat és l’hongarès del títol, un mag carismàtic de ressonàncies vampíriques, que compta amb l’excitant rèplica d’una Lilith anomenada Dona de Jade. L’altra línia argumental transcorre en el present, i gira al voltant de la ja esmentada Sara, que és la que conclou les investigacions iniciades un segle abans per Béziers i Locard.  L’ambientació en el París  de finals del segle XIX permet  a Anna Moner involucrar en la trama elements extrets de la literatura i l’art decadentista, com ara l’atracció per la mort, la sensualitat morbosa, els paradisos artificials de les drogues, la màgia, l’ocultisme, el monstruós, etc. Un dels principals reclams de la novel·la rau en aquesta ambientació parisenca, que confereix a l’obra un cosmopolitisme molt beneficiós per a les lletres valencianes, que potser tendeixen en excés a mirar-se el melic. L’eficaç documentació permet l’autora recrear de manera versemblant tant el París modernista dels bulevards, la Torre Eiffel i la vida bohèmia, com l’actual, molt més prosaic. L’estil sumptuós i elegant, marca de la casa, brilla especialment en la creació d'atmosferes i en la captació de detalls. Al fil de la trama els personatges reflexionen i ens fan reflexionar sobre qüestions substancioses, com ara l’amoralitat de l’art i de l’artista, entés a la manera romàntica com un demiürg, sobre les relacions entre artifici i realitat o sobre els límits sinistres de la mímesi artística, que ara i adés són vulnerats  per aquest llibre en mostrar-nos la vessant més terrible de l’existència, allà on el mal i la mort ensenyen obscenament el seu rostre. En definitiva, amb “El retorn de l’hongarès”, que ha rebut una molt bona acollida per part de la crítica, Anna Moner fa un pas endavant en la teua trajectòria creadora. Creiem, a més, que aquesta novel·la podria funcionar magníficament com a best seller de qualitat i que bé mereixeria ser traduïda i gaudida pels lectors d’altres llengües. Llibres molt pitjors ho han aconseguit.  Información, 30 de juliol de 2015.