Anna Moner, “El retorn de l’hongarès”, Bromera, 2015.
Quatre anys després de “Les mans
de la deixebla”, la seua primera novel·la, Anna Moner ha tornat a l’actualitat literària
de la mà d’“El retorn de l’hongarès”, obra que aprofundix en el seu particular
univers literari i manté amb l’anterior múltiples connexions. De nou l’autora
s’interessa per explorar personatges pertorbadors, amb una tirada morbosa vers
les experiències extremes. Sara, la forense que coprotagonitza l’obra que
comentem, evoca de manera immediata Brunel·la, la delirant i prometeica cirurgiana
amb què ens seduí a la novel·la anterior. Com aquesta, Sara està també
fascinada per experimentar amb les lleis de la naturalesa fins als límits del
monstruós. Però si “Les mans de la deixebla” era essencialment una novel·la
d’un sol personatge i una única línia argumental, en aquesta nova proposta la
galeria de personatges s’amplia i la trama s’enriqueix amb diversos desenvolupaments
temporals. L’acció transcorre entre el París
de finals del segle XIX i
l’actual, tot seguint un motlle genèric de gran èxit popular, com és el
thriller d’ambientació històrica. Al llarg de 1897 apareixen una sèrie de
cadàvers esquarterats, que seran investigats per Olivier Béziers, inspector en
cap de la Policia de Seguretat de París, i per Edmond Locard, metge forense
inspirat en el personatge homònim que fou pioner en l’aplicació de tècniques
científiques en les investigacions criminals, conegut com el Sherlock Holmes
francés. La relació entre tots dos és una de les troballes de l’obra. Però el
personatge que magnetitza tot el relat és l’hongarès del títol, un mag
carismàtic de ressonàncies vampíriques, que compta amb l’excitant rèplica d’una
Lilith anomenada Dona de Jade. L’altra línia argumental transcorre en el
present, i gira al voltant de la ja esmentada Sara, que és la que conclou les
investigacions iniciades un segle abans per Béziers i Locard. L’ambientació en el París de finals del segle XIX permet a Anna Moner involucrar en la trama elements
extrets de la literatura i l’art decadentista, com ara l’atracció per la mort,
la sensualitat morbosa, els paradisos artificials de les drogues, la màgia,
l’ocultisme, el monstruós, etc. Un dels principals reclams de la novel·la rau
en aquesta ambientació parisenca, que confereix a l’obra un cosmopolitisme molt
beneficiós per a les lletres valencianes, que potser tendeixen en excés a
mirar-se el melic. L’eficaç documentació permet l’autora recrear de manera
versemblant tant el París modernista dels bulevards, la Torre Eiffel i la vida
bohèmia, com l’actual, molt més prosaic. L’estil sumptuós i elegant, marca de
la casa, brilla especialment en la creació d'atmosferes i en la captació de
detalls. Al fil de la trama els personatges reflexionen i ens fan reflexionar
sobre qüestions substancioses, com ara l’amoralitat de l’art i de l’artista,
entés a la manera romàntica com un demiürg, sobre les relacions entre artifici
i realitat o sobre els límits sinistres de la mímesi artística, que ara i adés són
vulnerats per aquest llibre en mostrar-nos
la vessant més terrible de l’existència, allà on el mal i la mort ensenyen
obscenament el seu rostre. En definitiva, amb “El retorn de l’hongarès”, que ha
rebut una molt bona acollida per part de la crítica, Anna Moner fa un pas endavant
en la teua trajectòria creadora. Creiem, a més, que aquesta novel·la podria
funcionar magníficament com a best seller de qualitat i que bé mereixeria ser
traduïda i gaudida pels lectors d’altres llengües. Llibres molt pitjors ho han
aconseguit. Información, 30 de juliol de 2015.
