Vicent
Andrés Estellés, “Obra Completa, I”, Ed. 3 i 4, 2014.
Els darrers anys han esta molt fecunds pel
que fa al reconeixement de Vicent Andrés Estellés. L’any passat l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua editava
el que fins ara és el conjunt d’estudis més complet sobre la seua obra, “L’obra literària de Vicent Andrés Estellés: gèneres, tradicions
poètiques i estil”. I enguany, quan encara estàvem
assimilant aquesta monumental aportació, ha vist la llum el primer volum de la
seua Obra Completa, coordinada per Vicent Salvador i Josep Murgades. Resulta lloable
que l’editorial 3 i 4 s’haja llançat a aquesta ambiciosa tasca en els temps de
crisi que vivim, i esperem que puga culminar amb èxit la publicació dels deu
volums que hi estan previstos, dels quals, els sis o set primers estaran
dedicats a la poesia, i els tres o quatre restants a la prosa. Aquest primer
volum, a cura de Ferran Carbó, es dedica a la poesia inicial del poeta de Burjassot, la que va ser escrita
entre 1952 i 1957, i abasta tant els llibres editats en dates pròximes a la
seua creació com els que romangueren inèdits fins al seu esclat editorial, en
els anys setanta, quan 3 i 4, sota els auspicis de Joan Fuster, escometé la
primera edició de la seua obra poètica completa. El gran mèrit d’aquesta nova
edició respecte d’aquella és, per damunt de tot, l’ordenació cronològica, que
permet copsar l’evolució del poeta. A més a més, aquesta edició, sense arribar
a la meticulositat dels aparells de notes propis de les edicions crítiques,
col·labora d’una manera eficaç a fixar els textos estellesians i depurar-los
dels dubtes i errates presents a la primera edició, tant puntuals com d’unitat
compositiva. Es tracta, doncs, d’una reedició necessària i reeixida, que pot satisfer tant
al cada vegada més nombrós públic lector d’Estellés com a l’estudiós de la seua
obra. Tal i com observa Ferran Carbó al pròleg d’aquest volum, en els vuit poemaris que s’hi arrepleguen es dibuixa
el pas de les primeres provatures, més o menys deutores dels models poètics
garcilasistes i de l’herència de la generació del vint-i-set, vers una poètica
més personal, en què ja es percep la poderosa veu poètica de l’autor. Una
evolució que, tot manllevant els títols
dels volums anteriors de la seua obra poètica completa, el prologuista
resumeix com el pas de les “Homilies
d’Organyà” a “Recomane tenebres”. En
efecte, entre els poemes convencionalment postsimbolistes de “Ciutat a cau d’orella” –primer llibre
escrit en català-, i el doll verbal
profundament humà de “La clau que obre tots els panys”, darrer llibre d’aquesta
etapa d’aprenentatge, s’observa una abrupta i espectacular evolució. Entremig,
el fet determinant de la mort de la seua filla, el 1956, que provocà una crisi
existencial en l’autor, i, per dir-ho amb un vers de l’esfereïdor “Corall
romput”, “una necessitat tan salvatge
d’escriure” que, per sort per a nosaltres, es perllongaria al llarg de molts
anys. A partir d’aleshores, la veu d’Estellés es desfa d’ornaments i exquisideses i s’esmerça a expressar els seus sentiments i
la realitat que l’envolta d’una manera directa, amb tirada pel to confessional i l’expressió col·loquial.
És quan aconsegueix allò tan difícil que
s’anomena un estil propi. Un estil, a més, que constituïa una radical novetat
en el context literari català, i que les dificultats per a publicar van privar
d’un ressò més ampli. Aquest primer volum de l’obra completa d’Estellés conté
d’altres llibres igualment valuosos, com ara “Donzell amarg”, “La nit”,
“L’Hotel París” o “Testimoni d’Horaci”, dels qual podem gaudir gràcies a
aquesta lloable iniciativa editorial, que fa justícia al gran poeta valencià i
contribueix a racionalitzar la seua recepció. [Información, 31 de juliol de 2014]
