domingo, 10 de enero de 2010

El lector de somnis


[Publicat al diari "Información" el 31 de desembre de 2009]

Haruki Murakami “Despietat país de les meravelles i la Fi del Món”, Empuries, 2009.

Mentre esperem amb candeleta la publicació de la seua darrera novel•la, “1Q84”, que està arrasant al Japó, podem entretenir-nos gojosament amb “Despietat país de les meravelles i la Fi del Món”, novel•la del 1985 encara inèdita a l’estat espanyol, que publiquen simultàniament Tusquets en castellà i Empúries en català. Aquesta obra s’uneix al ja extens catàleg d’obres de Murakami en català, que compta amb novel•les tan destacades com “El meu amor Sputnik”, “L’amant perillosa”, “Tòquio blues”, “Kafka a la platja”, “After Dark” –la darrera fins ara, del 2004–, així com el volum de relats “El salze cec i la dona adormida”. L’obra de Haruki Murakami constitueix un dels fenòmens literaris més interessants dels darrers anys. El seu univers defuig els tòpics de la cultura japonesa. Des dels inicis de la seua obra, s’ha instalat en un territori pròxim a la literatura occidental, tant estilísticament com temàtica, encara que açò darrer resulte més problemàtic d’afirmar, donada la seua singular personalitat creadora. No en va és traductor d’autors com Raymond Carver, John Irving o Scott-Fitzgerald. Tant és així, que les seues històries podrien estar ambientades a qualsevol altre país dels anomenats avançats, en qualsevol altra megalòpolis que no fóra Tòkio. Aquesta és, segurament, una de les claus del seu èxit mundial. Però més important és encara la seua capacitat per a reflectir el desemparament i la soledad de l’home contemporani, perdut entre la necessitat d’estimar i el desig de recloure’s en el seu món interior, que sovint adopta un aspecte inquietant. Diu Murakami a l’entrevista que va concedir arran de la visita a Barcelona el maig passat que “els seus llibres són estimats per les persones que viuen una situació de caos”, i que conseqüentment, l’èxit internacional de les seues obres implica que “el món es caòtic”. Poc podem objectar a aquesta afirmació. Tan sols vaticinar que, tal i com van les coses, li resten molts anys de glòria literària. Siga com siga, a “Despietat país de les meravelles i la Fi del Món” trobem un Murakami en estat pur, que ben segur no decebrà als seus entusiastes seguidors. De fet, se situa a l’inici de la seua trajectòria creadora, i fou una de les primeres que li reportà un reconeixement ample fora del seu país. La seua estructura ens resulta molt familiar: narra dues històries paral•leles, una situada en el món “real” –i això en Murakami no vol dir molt...– i una altra en l’imaginari. Dues històries que mantenen subtils relacions i que poc a poc van convergint amb una lògica sorprenent i implacable. En la primera el protagonista és un dels seus clàssics personatges solitaris i desorientat, dotat d’unes qualitats psíquiques extraordinàries; en la segona és un lector de somnis que viu en un desolat món mític. És la mateixa tècnica usada a “Crònica de l’ocell que fa girar el món”, “Kafka a la platja” o “After Dark”. Com en aquestes, Murakami aconsegueix arrossegar-nos als laberints subterranis de l’inconscient, amb la seua prosa diàfana, el ritme hipnòtic de la narració i els diàlegs frescos o profunds segons li convinga. Com Poe, Lovecraft o Kafka, Murakami té el perillós do de somiar despert, i de fer-nos somiar amb la seua literatura.

2 comentarios:

  1. No coneixia el teu blog. M'agrada! Felicitats.

    ResponderEliminar
  2. No he llegit encara Murakami, però està clar que les teues paraules encoratgen a fer-ho! El caos individual com a engranatge d'un món caòtic, on primen la insatisfacció i la soledat, no dibuixen un panorama gaire confortable, però un bon llibre sempre ajuda a posar ordre a una ment confusa.
    Enhorabona per la ressenya!

    ResponderEliminar