Els primers poemaris d’Estellés

Vicent Andrés Estellés, “Obra Completa, I”, Ed. 3 i 4, 2014.

    Els darrers anys han esta molt fecunds pel que fa al reconeixement de Vicent Andrés Estellés. L’any passat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua editava el que fins ara és el conjunt d’estudis més complet sobre la seua obra, “L’obra literària de Vicent Andrés Estellés: gèneres, tradicions poètiques i estil”. I enguany, quan encara estàvem assimilant aquesta monumental aportació, ha vist la llum el primer volum de la seua Obra Completa, coordinada per Vicent Salvador i Josep Murgades. Resulta lloable que l’editorial 3 i 4 s’haja llançat a aquesta ambiciosa tasca en els temps de crisi que vivim, i esperem que puga culminar amb èxit la publicació dels deu volums que hi estan previstos, dels quals, els sis o set primers estaran dedicats a la poesia, i els tres o quatre restants a la prosa. Aquest primer volum, a cura de Ferran Carbó, es dedica a la poesia inicial  del poeta de Burjassot, la que va ser escrita entre 1952 i 1957, i abasta tant els llibres editats en dates pròximes a la seua creació com els que romangueren inèdits fins al seu esclat editorial, en els anys setanta, quan 3 i 4, sota els auspicis de Joan Fuster, escometé la primera edició de la seua obra poètica completa. El gran mèrit d’aquesta nova edició respecte d’aquella és, per damunt de tot, l’ordenació cronològica, que permet copsar l’evolució del poeta. A més a més, aquesta edició, sense arribar a la meticulositat dels aparells de notes propis de les edicions crítiques, col·labora d’una manera eficaç a fixar els textos estellesians i depurar-los dels dubtes i errates presents a la primera edició, tant puntuals com d’unitat compositiva. Es tracta, doncs, d’una reedició  necessària i reeixida, que pot satisfer tant al cada vegada més nombrós públic lector d’Estellés com a l’estudiós de la seua obra. Tal i com observa Ferran Carbó al pròleg d’aquest volum, en els  vuit poemaris que s’hi arrepleguen es dibuixa el pas de les primeres provatures, més o menys deutores dels models poètics garcilasistes i de l’herència de la generació del vint-i-set, vers una poètica més personal, en què ja es percep la poderosa veu poètica de l’autor. Una evolució que, tot manllevant els títols  dels volums anteriors de la seua obra poètica completa, el prologuista resumeix com el pas de  les “Homilies d’Organyà” a “Recomane tenebres”. En efecte, entre els poemes convencionalment postsimbolistes  de “Ciutat a cau d’orella” –primer llibre escrit en català-,  i el doll verbal profundament humà de “La clau que obre tots els panys”, darrer llibre d’aquesta etapa d’aprenentatge, s’observa una abrupta i espectacular evolució. Entremig, el fet determinant de la mort de la seua filla, el 1956, que provocà una crisi existencial en l’autor, i, per dir-ho amb un vers de l’esfereïdor “Corall romput”,  “una necessitat tan salvatge d’escriure” que, per sort per a nosaltres, es perllongaria al llarg de molts anys. A partir d’aleshores, la veu d’Estellés es desfa d’ornaments i exquisideses  i s’esmerça a expressar els seus sentiments i la realitat que l’envolta d’una manera directa, amb tirada  pel to confessional i l’expressió col·loquial. És quan aconsegueix  allò tan difícil que s’anomena un estil propi. Un estil, a més, que constituïa una radical novetat en el context literari català, i que les dificultats per a publicar van privar d’un ressò més ampli. Aquest primer volum de l’obra completa d’Estellés conté d’altres llibres igualment valuosos, com ara “Donzell amarg”, “La nit”, “L’Hotel París” o “Testimoni d’Horaci”, dels qual podem gaudir gràcies a aquesta lloable iniciativa editorial, que fa justícia al gran poeta valencià i contribueix a racionalitzar la seua recepció.  [Información, 31 de juliol de 2014]