Tornar al poble

Joan Todó, “L’horitzó primer”, L’Avenç, 2013.

Abans de llegir “L’horitzó primer”, el darrer llibre publicat per Joan Todó, el poble de La Sénia era per a mi una mera  referència geogràfica. El riu que travessa el seu terme constitueix la fita que tradicionalment  marca els límits septentrionals del País Valencià. Després de la seua lectura, aquest municipi fronterer s’ha convertit en un territori literari altament suggestiu, que abelleix visitar. En les seues pàgines l’autor fa seues la geografia i la història del seu poble, tot prenent com a model el que Artut Bladé va fer amb Benissanet o Gaziel amb Sant Feliu, tot i que a la manera postmoderna: difuminant els límits entre autobiografisme i ficció. Ja des de l’inici deixa clar el seu posicionament ambigu: “Jo sóc l’Escrivent. Tu, el Protagonista. La gent sovint ens confon, malgrat que sempre anem junts, perquè no em veuen; ni tan sols sospiten que jo existeixi, tot i els cops d’aire  que, com una porta mal tancada, s’escolen en forma de contradiccions entre el que dius i el que fas”. El protagonista, com el mateix autor, s’ha vist forçat a tornar al poble a causa de la crisi econòmica, després d’haver estudiat Teoria Literària i Literatura Comparada a Barcelona, i haver-hi viscut un anys. Com ell, es troba en els trenta-i-tants i té al seu davant un futur magre. El seu retorn li serveix de pretext per a parlar-nos sobre la vida, les tradicions, la història o els personatges famosos de La Sénia –no en va el seu origen se situa en un reportatge publicat en onze lliuraments a la revista “L’Avenç”–. Però tot aquest material memorialístic és cuinat literàriament  amb gran llibertat. Alguns dels episodis històrics narrats assoleixen una rellevància especial, com ara el dedicat a la construcció d’un camp d’aviació durant la Guerra Civil, utilitzat primer per l’exèrcit republicà i després pel nacional, que el va cedir a l’aviació nazi; o el que para atenció en Ramon Cabrera, Lo Tigre del Maestrat. Les semblances geogràfiques i ambientals han fet que la crítica relacione “L’horitzó primer” amb “Primavera, estiu, etcètera”, de la popular escriptora Marta Rojals. Es tracta, al capdavall, de la novel·lització d’una vivència generacional,  la necessitat de tornar al poble a causa de la manca del treball, amb els sentiments enfrontats que això comporta. En el cas de Joan Todó, la seua visió és menys idealitzadora que la de la novel·lista de La Palma d’Ebre. De fet dedica moltes reflexions a les dificultats que implica el canvi de l’anonimat ciutadà als estrets límits rurals, així com a subratllar la insalvable distància que el separa del record que conserva del seu poble: “no va arribar a descobrir que tornar al lloc natal és impossible, que mai no vius dos cops en el mateix poble, per molt tranquil·la i rutinària que t’hi sembli la vida”. “L’horitzó primer” és també un llibre que ret homenatge a un gran nombre d’escriptors, en forma de cites encobertes o al·lusions explícites. La nòmina final resulta ben eloqüent de la seua saviesa literària, que no està renyida amb  un to distés que de tant en tant deriva cap al sentit de l’humor, com en l’anècdota que dedica a un burro anomenat Mouriño. [Información, 24 de desembre de 2014]

Ciutadà March

Núria Cadenes, El banquer, Edicions de 1984, Barcelona, 2013.

     El passat mes d’octubre l’escriptora Núria Cadenes va visitar la Universitat d’Alacant dintre del cicle “Escriure el País”, i a més de gaudir del seu relat, ambientat en El Cabanyal, vam tindre ocasió de parlar amb ella de la seua obra, i en particular, de la seua darrera novel·la, “El banquer”. Es tracta d’una biografia novel·lada de Juan March, el controvertit banquer mallorquí (Miquel Lluc en la ficció). Els aspectes externs de la seua vida són ben coneguts, i documentals com “Joan March, els negocis de la guerra”, de Dolors Genovés,  han col·laborat a popularitzar-los. La fortuna de March s’originà en el contraban de tabac, que transportava des de les costes d’Argèria a  Mallorca. Després, la seua astúcia comercial el dugué a fer negocis durant la Primera Guerra Mundial, primer amb els alemanys i després amb els aliats. Amb els guanys obtinguts, March es dedicà a aquesta forma legal del contraban que és el negoci de la banca. El recolzament a la monarquia durant la dictadura de Primo de Rivera li valgué l’animadversió del dirigents de la República, que acabaren per tancar-lo a la presó, però la seua capacitat de manipulació era tan gran que aconseguí escapar-se’n i es refugià a Gibraltar. Fundà un imperi periodístic que incloïa capçaleres tant esquerranes com dretanes, que usava a la seua conveniència. Posteriorment finançà el colp militar de Franco, i sota la Dictadura continuà impertèrrit els seus negocis. En fi, una biografia certament espectacular. March fou un home que, per a bé o per a mal, no pot deixar indiferent ningú. Núria Cadenes ens confessà que malgrat trobar-se a les antípodes ideològiques, la seua personalitat carismàtica i sense escrúpols la fascinà. Tot i que la porta d’entrada d’aquesta atracció no fou pròpiament ell, sinó Matilde Reig (Mercè Norai a la novel·la), l’amant valenciana que acompanyà el banquer els darrers anys de la seua vida, sobre la qual escrigué un article per a “El Temps”, i que adquireix importància a la part final del relat. Els aspectes de Juan March que interessen l’autora són els referits a la seua parcel·la més íntima: la voracitat sexual, la conflictiva relació amb la muller i els fills, i especialment, la vida dels personatges que l’envolten, marcats sovint per la seua ambició sense límits. Les seues veus acaben formant la imatge d’un Juan March complex quan no contradictori, lluny de  la versió oficial. Núria Cadenes opta per una escriptura fragmentària, estructurada en capítols breus i intensos que ens remeten al seu llibre de contes, “AZ”, publicat el 2010. La riquesa estilística i la tirada caricaturesca que hi apuntaven de manera irregular assoleixen ara una mestria indubtable. “El banquer”, tal i com ha reconegut de manera unànime la crítica, és una novel·la redona, suggestiva i contundent alhora. Amb ella Núria Cadenes fa un salt qualitatiu en la seua trajectòria. Converteix aquest ciutadà Kane mallorquí en una figura literària memorable.   [Información, 28 de novembre de 2014]