martes, 27 de octubre de 2009

Belles i maleïdes



[Publicat al diari "Información" d'Alacant el 30 de juliol de 2009]

Gilles Leroy, “Alabama song”. Edicions de 1984, 2009.

La col•lecció Mirmanda d’Edicions de 1984 es caracteritza per la voluntat d’oferir al públic catalanoparlant bones traduccions de clàssics contemporanis i actuals. Una ràpida ullada al seu catàleg així ho constata: Balzac, Tolstoi, Puixkin, Hoffmann, Verne, Dino Buzzati, Claudio Magris, John Berger… La novel•la de Gilles Leroy, guanyadora del Goncourt el 2007, s’inscriu esplèndidament dins d’aquesta línia, i ho fa ficcionalitzant la vida de Zelda Sayre, l’esposa d’Scott Fitzgerald. Esdevingueren icones dels feliços anys vint i de la generació perduda, la que balafià geni i vida entre París i nord-americà a ritme de jazz. Les seues biografies, excessives i fulgurants, expressen a la perfecció la convulsió de l’època d’entreguerres que culminà en el crack del 29: tots dos moriren prematurament, ell absolutament alcoholitzat, ella coquetejant perillosament amb la bogeria. Leroy es fica dins la pell del personatge de Zelda i ens la presenta com una dona eclipsada pel talent i el reconeixement públic d’Scott Fitzgerald, que s’hi comporta de manera tirànica, arribant fins i tot a prohibir-li que escriga i a usurpar-li, ja en plena decadència, els seus escrits. El novel•lista francés fragmenta la seua novel•la en dues línies temporals, una cronològica, que ressegueix la història d’amor entre Francis i Zelda des de que es van conéixer el 1918 a Montgomery, la ciutat d’ella, quan eren dos joves ambiciosos i somiadors, passant després per les nits de vi –o whisky– i roses a Nova York i pel viatge a Europa. Era l’època daurada de la seua relació, en què la passió corria paral•lela als èxits d’Scott com a escriptor. Després arribà la decadència del seu talent, la infidelitat i el refredament. La segona línia temporal se situa en els anys trenta i quaranta, i narra el peregrinatge de Zelda per diferents hospitals psiquiàtrics fins arribar a la seua tràgica fi. L’escriptura de Leroy, impressionista i poètica, sap expressar tant la sensibilitat extrema del personatge –“Reia, les primeres vegades que jo, amb un tros de llençol, em tapava el pit nu. Tan nu que gairebé em feia mal” – com la crudesa de la seua desesperació –“els electroxocs són massa forts, tinc el cap com una pasteta pastosa i em fan mal les dents, els demanaré que baixin el voltatge”–. La publicació d’ “Alabama song” en català coincideix amb una mena de revival de l’obra d’Scott Fitzgerald, palesa en les diferents adaptacions cinematogràfiques d’algunes de les seues obres: la ja estrenada “El curiós cas de Benjamin Button” i les imminents de “Bells i maleïts “ i “El gran Gatsby”. Sembla que l’època de crisi –o ressaca– en què vivim connecta amb la dels anys vint, i res millor per comprovar-ho que tornar al seus llibres. Ed. 62 acaba d’editar “Contes de l’era del jazz”. També hi podem trobar les seues dues grans novel•les: “El gran Gatsby” i “Tendra és la nit”. Per a llegir “Save me the waltz”, la novel•la on Zelda dona la seua visió de la història, encara haurem d’esperar: la posteritat no ha sigut tan amable amb ella com amb el seu marit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario