On the road

Toni Mollà, Més enllà de San Francisco, Bromera, 2010.

El darrer any han coincidit a les llibreries un parell de novetats que fan dels Estats Units de l’era Obama el centre de les seues disquisicions. Un és Manhatan líquid. Un viatge del crash a Obama, de Llibert Ferri. L’altre, el de Toni Mollà que ens ocupa, subtitulat “Viatge per Califòrnia tot esperat Obama”. Malgrat les diferències de to i enfocament, tots dos evidencien les grans expectatives de canvi que l’arribada del nou president americà ha despertat arreu del món. Si Llibert Ferri situa les seues reflexions en el centre financer mundial, tot mirant d’indagar en les conseqüències socials i culturals de la crisi econòmica que patim, Toni Mollà executa un llibre de viatges lluminós, on l’element mitòman, la felicitat de recórrer els paisatges tantes voltes estimats i somiats al cinema, la música o la literatura, preval per damunt de tot. Més enllà de San Francisco és la crònica d’un viatge realitzat per l’autor amb la seua família en l’estiu de 2008, i els diferents capítols que el componen segueixen les diferents etapes d’un periple que recorre les ciutats de San Francisco, Los Angeles, Carmel o Las Vegas, així com diverses carreteres secundàries igualment suggeridores. Cert que Toni Mollà no és un viatger ingenu, sinó que més aviat du al damunt un important bagatge de lectures i reflexions que ens va dosificant al llarg del volum, amb una pruïja didàctica explícita. Clàssics de l’anàlisi europeu de la realitat americana contemporània com American vertigo de Bernard-Henry Lévy o America de Jean Braudillard hi són convocats, sense descuidar visions més pròximes com les de Lluís Racionero, Manuel Castells o Xavier Moret. Més importants encara seran les al•lusions a la cultura nord-americana contemporània, i entre la plèiade d’escriptors, n’hi ha un que destaca amb llum pròpia: Jack Kerouac i les seues novel•les viatgeres –Big Sur i On the road, especialment–. Tant és així que a bord del Toyota Four Runner, l’autor arriba a sentir com li corre per les venes l’entusiasme juvenil del patriarca de la generació beat. El cinema també ocupa un lloc central en les pàgines del llibre, i a part dels inevitables esments de Vértigo i Fuga de Alcatraz pels carrers de San Francisco, hi ha un obert homenatge a Entre copas. A més de visitar els paisatges en què transcorre aquesta deliciosa pel•lícula, Toni Mollà es complau a regar amb bon vi –i bonhomiós hedonisme– el seu camí. Especialment reeixit em resulta el capítol dedicat a Las Vegas, “una ciutat vestida de festa i de fantasia de manera permanent, de realitat pirotècnica i estelada, aparador del desig ajornat. Un lloc més enllà fins i tot de la nostra capacitat de fantasia”. Malgrat el cosmopolitisme que inspira el seu viatge, el sociòleg valencià no pot evitar les al•lusions a la realitat de la seua terra, una al•lusions carregades de pessimisme, quan no d’amargor, que el duen a lamentar-se pel minifundisme valencià davant de les grans extensions dels conreus californians, a queixar-se del salvatgisme dels que sols sabem divertir-se amb bous embolats i traques ensordidores en comparació amb la delicadesa d’un grup de gent que aplaudeix la posta de sol a Carmel, o fins i tot, a manera de conclusió, a fer del desarrelament i de la fugida l’única pàtria possible. [Publicat a Información el 29 de juliol de 2010]