Petit indi , de Marc Recha, és, una vegada més, un relat d’iniciació en el món de la maduresa, de pèrdua de la innocència, de descobriment, doncs, del món real. És aquest un tema inesgotable, que sempre m’interessa; sempre, és clar, que aporte alguna cosa personal, autèntica. I ben cert que és el cas d’aquesta pel•lícula. Arnau, el noi protagonista, viu en el seu univers encara infantil, més pròxim als ocells que als humans. Aquesta resistència a créixer és la manera que té d’evadir-se de la dura realitat familiar que ha de suportar, sense pare i amb la mare en la presó. Com un bon salvatge, viu en comunicació amb la naturalesa, dialoga amb els ocells, fa amistat amb les raboses, passeja la seua soledat taciturna entre les illes de vegetació que encara sobreviuen en la perifèria de Barcelona. El tarannà fronterer del xiquet protagonista, en un difícil equilibri entre la innocència infantil i la degradació adulta, és reforçat per l’ambientació del film, situada en un espai liminar entre la ciutat i el camp, amenaçat per noves edificacions, per carreteres i vies de tren. En tots dos casos, es tracta d’una posició insostenible. També l’opció estètica triada, a cavall entre el fresc costumista i la faula, entre la prosa i la poesia, té un caràcter fronterer i arriscat. Arnau fa lliscar la seua fràgil mirada entre l’ estranya família i l’estrany món que li ha tocat en sort, però sempre torna al seu univers imaginari, al recer màgic de la seua soledat. Poc a poc, entre anades a la presó a veure la mare, participacions exitoses als concursos ocellaires i escenes familiars s’insinua la tragèdia. No esperava, però, que adoptara una forma tan violenta. Marc Recha destrossa sense pietat la innocència del nen, i posa a prova la nostra sensibilitat. Cal reconèixer que la catarsi final dota la pel•lícula d’una força incontestable. La vaig veure ahir i encara n’estic afectat. Podia les coses haver anat d’una altra manera? Sens dubte. Hi havia d’altres opcions, menys extremes, menys cruels. Però el nen ha de morir perquè nasca l’home.
No hay comentarios:
Publicar un comentario