Valencians a Nova York

   L’emigració als Estats Units al llarg del segles XIX i XX constitueix un dels episodis més rellevants de la història contemporània. Sens dubte, el fet que els Estats Units hagen esdevingut la primera potència mundial contribueix decisivament a magnificar aquest fenomen, i l’abundant producció cinematogràfica que s’ha generat sobre el tema  ha acabat per fixar en el nostre imaginari les diferents etapes d’aquest ja mític periple. Una multitud de gent  procedent dels països més depauperats de la vella Europa van decidir deixar-ho tot per a començar una nova vida a la terra de promissió que per a ells era Amèrica. A finals del segle XIX Nova York va esdevenir el port d’entrada de tota aquella gernació famolenca, i l’illa d’Ellis la darrera prova que havien de superar, després del llarg viatge en vaixell. S’hi barrejava gent de molts països: grecs, polonesos, irlandesos, italians... i també espanyols. És aquest un tema que, tal i com han assenyalat els seus estudiosos, no ha rebut encara l’atenció que es mereix. Els dos llibres que ara comentem poden contribuir a mitigar la ignorància existent sobre el tema. “Valencians a Nova York”, de Teresa Morell, guanyador del XXXI Premi 25 d’abril de la Vila de Benissa, aborda un cas concret de l’emigració nord-americana: el que afecta a la Marina Alta entre els anys 1912 i 1920. Consta de dues parts. La primera descriu el context i les característiques de l’emigració: la situació econòmica, les peculiaritats del viatge, l’entrada per l’illa d’Ellis, el barri de Nova York on anaven a parar–el Lower East Side, conegut durant un temps com el barri espanyol–, i la tornada de la majoria  dels que emigraren, amb diferent fortuna. Els que anaren abans de 1920 van poder estalviar part del que guanyaven en treballs durs –ferrocarrils, fàbriques, mines, etc...– i invertir-ho en cases o bancals; els que ho feren després, van patir els efectes de la crisi causada per la la primera guerra mundial i van haver de tornar sense res. Aquest fracàs pot ser una de les causes de l’ocultació d’aquest fenomen  migratori, que es podria fer extensiu a moltes altres comarques valencianes. Un altre aspecte que tracta aquesta primera part del llibre de Teresa Morell és el paper de les dones, que van haver de fer front de manera decidida a les feines que abans feien els homes i dur endavant les famílies. La  segona part d’aquest llibre té un caràcter més purament informatiu, en tant que transcriu els noms dels emigrants de la Marina Alta localitzats al arxius d l’illa d’Ellis. Un dels grans atractius d’aquest volum –el principal per a un lector no especialitzat– és la relació d’anècdotes i de perfils biogràfics dels protagonistes d’aquesta aventura americana. L’autora, néta i filla d’emigrants, s’ha documentat amb un interessant material memorialístic. L’altre llibre que ens ocupa, “De Berdica a Navayork. Viatges i aventures de Pere Bigot”, escrit per Bernat Capó, tracta precisament d’una d’aquestes biografies, la de Pere Ivars Sala , més conegut com Pere Bigot. Una biografia certament novel·lesca, escrita des de l’amistat i la complicitat benissera. La veu del protagonista hi alterna amb la del narrador, dibuixant un personatge entranyable i peculiar. Seria altament interessant que d’altres obres semblants vegeren la llum, per tal de poder accedir a diferents versions d’aquesta fascinant història.  [Información, 30 d'agost de 2012]