El premi de literatura eròtica La
Vall d’Albaida s’ha consolidat, en els seus dèneu anys d’existència, com el
principal referent, dins del seu gènere, de les lletres catalanes. De fet, és
l’únic premi dins de l’àmbit català consagrat a la literatura eròtica. Té molt
de sentit que aquest reducte de llibertat i atreviment sexual tinga lloc a
terres valencianes, on existeix tota una tradició de tractament desimbolt de
les coses de l’entrecuix des de les lletres medievals fins a l’actualitat. Això
ens singularitza i distingeix de la circumspecció pròpia dels nostres veïns del
nord. Si repassem la nòmina de guanyadors d’aquest premi, podem observar la
presència de figures reconegudes dins del panorama narratiu, com ara Ximo G.
Caturla –“Les quatre edats d’eros”– , Joan Olivares –“Dies de verema” i “Pell de pruna”–, Vicent Pallarés –“Evasions efímeres”– o Carles Cortés –“Sara, la dona sense
atributs”– , així com d’altres que amb
aquest premi comencen a fer-se un nom, com és el cas de la guanyadora de fa dos
anys, Mercè Climent –“El somni d’Aleixa”– o d’altres, com Sebastià Roig
–“Mugrons de titani”– o Toni Ibáñez –“L’oracle Imminent”. Tot plegat configura
un conjunt ben sucós on el lector interessat pot triar entre una diversa gamma
de possibilitats, que van de l’erotisme més light al més explícit, i de les
propostes més elaborades literàriament a d’altres més funcionals, que van
directament per feina. La novel·la de Xavier Mínguez, “La flor de Hanako”,
guanyadora de l’any 2011, ocuparia un lloc equidistant entre aquestes dues
opcions. Es tracta d’una obra escrita amb ofici, llegidora, on les diferents
peces del relat encaixen sense estridències ni complicacions, i alhora, com
correspon al subgènere on s’adscriu, on les escenes eròtiques, generosament
servides i hàbilment resoltes, ocupen un lloc central en el desenvolupament de
la trama. El protagonista de la història, Jordi Llopis, comercial alcoià d’una
fàbrica tèxtil, ha de viatjar sovint al Japó a fer negocis. Allí coneix la
bella i sensual Hanako, amb qui explorarà la part més salvatge de la seua
sexualitat. De la seua mà durà a terme totes les seus fantasies, que el
conduiran a una espiral de passions que posaran en qüestió la seua abans
plàcida existència. Un dels temes que assolirà especial importància al llarg
del llibre seran les pràctiques d’intercanvi de parella. El món “swinger”, que segons se’ns hi conta gaudeix d’una
puixança insospitada, despertarà la curiositat i els fluids del protagonista,
que no dubtarà a endinsar-s’hi decididament. La sexualitat exacerbada i
desinhibida de l’amant japonesa contrastarà amb la més pudorosa i avorrida vida
conjugal de Jordi Llopis. El conflicte està servit, i inevitablement plantejarà
un conflicte moral al protagonista. No esperem, tampoc, grans indagacions
psicològiques en aquest terreny, però sí una coherència i solidesa en la
conformació dels personatges que fan la història i les situacions perfectament reconeixibles.
Un element que fa “La flor de Hanako” un producte original és la seua
ambientació japonesa. L’autor sap de què parla, perquè ha viscut un temps al
Japó, i això redunda en una ambientació creïble, trufada de paraules i topònims
així com de referències culturals habitualment interessants, tot i alguna
caiguda en l’orientalisme d’estampeta. Siga com siga, “La flor de Hanako” no
decebrà a qui hi cerque una lectura amena i excitant, sense complexos. [Información, 27 de setembre de 2012]
No hay comentarios:
Publicar un comentario