Caòtica Anna

Marta Rojals, “L’altra”, RBA, 2014.

    I bé, ja la tenim ací, la segona novel·la de l’enigmàtica Marta Rojals –no googlegeu buscant  cap foto d’ella, que no la trobareu–. Abans de parlar-ne, diguem el que cal. Que la primera novel·la,“Primavera, estiu, etcètera.”, ha estat un fenomen de vendes (vuit edicions en tres anys, poca broma), que s’ha convertit en una novel·la generacional, per temàtica i popularitat, entre els que, al voltant de la trentena, han patit les conseqüències de la crisi: atur, pèrdua de vivenda, retorn a la llar paterna...; que el seu llenguatge fresc i la seua mirada desimbolta i lúcida enganxa des del primer moment. Tot això és ben sabut, però calia recordar-ho abans de ficar-nos en la pell de “L’altra”, perquè, fet i fet, les dues novel·les presenten moltes semblances. Primer que res argumentals. Marta Rojals repeteix el conflicte sentimental que donava cos al llibre anterior, amb un esquema semblant d’infelicitat-infidelitat. Repeteix també el protagonisme femení, i aconsegueix crear de nou un personatge rodó, tot i que de signe absolutament diferent. L’expansiva i bromista Èlia de “Primavera, estiu, etcètera.” esdevé ara la introvertida Anna, una dona que voreja la quarantena i té molts problemes per a relacionar-se amb el món i amb ella mateixa. La seua manca d’empatia i la dificultat per a comprendre i adaptar-se als codis socials està molt ben reflectida al text. Anna té problemes, primer, amb el Nel, el seu marit, que s’acaba de quedar en l’atur, i sobretot, i molt grossos, amb el seu passat familiar, que retorna contínuament i que fins al sorprenent final no se’ns desvetllarà del tot. Una de les línies de força de la novel·la és la manera com Anna viu la sexualitat, que hi és vista com una força alliberadora i destructiva, territori on emergeixen els aspectes més foscos de la personalitat: “és aquest tipus de bogeria que, repartida equitativament entre sexes, distribuïda per igual en l’espai i en el temps, podria acabar amb la humanitat sencera”. La resta de personatges resulten també molt representatius de la societat actual. No hi falta ningú: Avelí, l’oncle de Nel, ancià afectat per les preferents; Teo, jove alternatiu de família disfuncional; Laura, germana de Nel, radical antisistema de trenta anys amb problemes per a entrar en l’edat adulta; Cati, la cap d’Anna, dona madura a la recerca d’una segona oportunitat... El lligam amb el present de la novel·la es manifesta també en la dependència que els personatges protagonistes tenen de les noves tecnologies, tothora pendents del mòbils, les xarxes socials i els whatsapp. Pel que fa al llenguatge, Marta Rojals ha deixat de banda, amb molt bon criteri, el parlar de la Ribera de l’Ebre de l’obra anterior. És clar que l’ambientació barcelonina no ho haguera permés. Això sí, no ha renunciat al model de la llengua viva, i ha farcit el text de castellanismes, especialment generosos en la boca de Cati. Potser és un preu massa alt a pagar malgrat els guanys veristes que se’n puguen obtindre. A banda d’açò, el relat és molt llegidor, tal i com l’autora ens tenia acostumats. A la vivesa del diàlegs i el trellat  dels pensaments s’afig un estructura molt àgil, que transita entre el passant i el present amb naturalitat, així com un estil el·líptic que dinamitza molt el relat. “L’altra” és, doncs, una més que digna continuadora de “Primavera, estiu, etcètera.”, i confirma el talent de l’autora per a connectar amb el públic actual amb un producte lleuger i contundent alhora, que dóna compte dels moments caòtics que vivim. (Información, març de 2013).