De telesèries i altres adiccions

Brett Martin, Hombres fuera de serie, Ariel, 2014.

Un dels fenòmens més rellevants del panorama cultural contemporani ha estat l’elevació de les telesèries al punt més àlgid de la ficció audiovisual, arribant, fins i tot, a desbancar el cinema del seu lloc de privilegi. Són molts els que  asseguren que el millor cinema es fa ara a la televisió, i això resulta significatiu, tant de la qualitat assolida per les telesèries com de la crisi de creativitat del cinema comercial.  Parlem naturalment, de les telesèries nord-americanes, aquelles que, des de 1999, any d’estrena de “The Soprano”,  fins l’actualitat, conformen la que s’anomena tercera edat daurada de la televisió.  Aquesta rellevància estètica, unida a l’enorme popularitat de què gaudeixen, ha fet que comencen a aparéixer-hi estudis.  En l’àmbit hispànic destaquen els impulsats per l’editorial Errata Naturae, dintre dels quals destaca “Teleshakespeare”, de Jorge Carrión. L’editorial Ariel s’ha sumat a aquest corrent amb la publicació de llibre de Brett Martin que ara comentem. El títol original, “Difficult Men. Behind the Scenes of a Creative Revolution”, resulta molt més definitori de les seues intencions, perquè s’hi  aborda el fenomen de les telesèries a partir de l’estudi dels seus protagonistes i creadors, i tant uns com els altres resulten ser els homes problemàtics a què al·ludeix el títol original. Tony Soprano, el capo mafiós amb problemes d’ansietat, és el primer cas analitzat, i representa a la perfecció l’arquetip masculí que esdevindrà dominant en la nova ficció televisiva: directe, agressiu, però amb una emotivitat fràgil, i amb problemes per a mantindre la pau conjugal. Un personatge antiheroic, d’una ambigüitat moral escandalosa que aconsegueix, malgrat això, guanyar-se la simpatia del públic. De manera paral·lela, al llibre se’ns descriu la trajectòria biogràfica i professional de David Chase, el seu creador, o per dir-ho amb propietat, “showrunner”, terme de difícil traducció (de fet es manté intacte en la versió castellana): el responsable últim de tot plegat, tant en l’aspecte creatiu com de producció. En el mitjà televisiu, el guionista gaudeix dels poders que en el cinema es reserven al director. L’anàlisi de Brett Martin resulta amena i molt documentada, amb informació extreta de les entrevistes realitzades a totes les parts implicades en la creació de les sèries: guionistes, productors, executius de les grans cadenes  (HBO, FOX, AMC, FX…)  directors, etc. El següent “showrunner” analitzat és David Simon, creador entre d’altres de “The Wire”, una obra de voluntat  totalitzadora, que actualitza  de manera brillant la tradició realista. En les seues cinc temporades descriu, amb una mirada crítica i detallista,  diversos aspectes de la ciutat de Baltimore, metàfora al capdavall de la nació nord-americana.  Juntament amb l’obra de Chase i Simon, considerats els dos grans genis d’aquesta revolució creativa, s’analitza la producció de figures com David Milch, Alan Ball, Matthew Weiner  o Vince Gilligan, creadors de “Deadwood”, “Six feed under”, “Mad Men” i “Breaking Bad” respectivament.  Resulta impossible resumir ací la gran quantitat d’informació i les  interessants interpretacions que Brett Martin aporta, tant en l’àmbit sociològic i cultural com en l’estrictament  narratiu.  “Hombres fuera de serie “ és, doncs, una magnífica guia per a orientar-nos en el cada vegada més poblat  territori de les telesèries.  Cert que molts lectors podran trobar a faltar d’altres obres importants: “Lost”, “Homeland”, “Boardwalk Empire”, “Game of Thrones”, “True detective”… La llista és llarga, i cadascú hi podrà afegir algun títol segons les seus particulars  aficions. Tanmateix, les analitzades al llibre resulten imprescindibles, i han contribuït de manera decisiva  a la fulgurant evolució  de les telesèries. 

[Información, agost del 2104]