Jaume Vallcorbà Plana, editor.

    El darrer vint-i-tres d’agost, als seixanta-quatre anys,  moria Jaume Vallcorbà Plana, editor de Quaderns Crema i Acantilado, així com destacat estudiós de la literatura. Les nombroses ressenyes  i comentaris que se li han dedicat coincideixen a ressaltar l’enorme importància del seu llegat, refrendada per nombrosos premis nacionals i internacionals. Llàtzer Moix, en “La Vanguardia”, arriba fins i tot a dir que fou el millor editor de la seua generació, tant en català com en castellà. Certament, per l’excel·lent  tria d’autors i per la qualitat física de l’edició –paper, tipografia, disseny de portades etc–, els seus llibres brillen amb llum pròpia. Pel que fa a Quaderns Crema, l’editorial  que fundà el 1978, ha jugat un paper fonamental en la renovació de la literatura catalana. Una simple ullada al seu catàleg en parla ben a les clares. Si hi ha un autor que va des dels  inicis lligat a l’editorial aquest és Quim Monzó, un dels personatges clau en l’evolució de la narrativa catalana dels darrers anys, que esdevingué un veritable boom de vendes.  Des que hi publicà el mateix any de la seua fundació “Uf, va dir ell”, el seu primer llibre de contes, Monzó li ha sigut fidel, i els 21 llibres publicats des d’aleshores, que inclouen col·leccions de relats, novel·les i reculls d’articles periodístics, donen fe d’aquesta fecunda relació. Tot seguint el solc fresc i àcid de Monzó, Quaderns Crema ha publicat d’altres contistes importants com Sergi Pàmies i Empar Moliner. Resulta difícil destacar noms del seu suggerent catàleg d’autors actuals, però en subratllarem alguns dels que ens semblen més rellevants, com ara Francesc Serés, Julià de Jódar o  Ferran Torrent. Quaderns Crema també dedica un espai a autors clàssics de la tradició catalana, com Martí de Riquer, J.V. Foix o Eugeni d’Ors, així com a la traducció de clàssics de la literatura occidental, amb certa tirada per la centreeuropea. L’editorial Acantilado, fundada el 1999, aprofundeix en aquesta línia traductora,  i compta amb fites com la publicació de les “Memorias de Ultratumba” de Chateaubriand o les “Conversaciones con Goethe”, d’Eckermann, així com la difusió d’autors com Stefan Zweig o Imre Kertész .

      Voldríem acabar aquest homenatge al gran editor desaparegut amb dues recomanacions de lectura, una per a cadascuna de les seues criatures editorials. Pel que fa a Quaderns Crema, ens decantem pel darrer llibre de l’escriptor mallorquí Ponç Ponc, “El rastre blau de les formigues”, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica. Es tracta d’un llibre situat en la frontera de l’escriptura diarística, que barreja sàviament els aforismes, les reflexions sobre la vida quotidiana i sobre la literatura, i, ocasionalment, reculls de poemes. De les seues  pàgines s’extreu un model de vida austera, a la recerca de les coses essencials, tal i com trobem resumit en aquest bell aforisme: “Intentar com Spinoza prescindir de riqueses, honors, plaers i vanitats. Polir, com si fossin lents, versos rotunds plens de vida, bellesa i veritat”.

    De les darreres novetats publicades per Acantilado ens hem decidit per una que pensem adequada per a l’estat d’ànim en què ens ha deixat l’editor prematurament desaparegut: “Melancolía”, del novel·lista polonés  Marek Bienczyk. Es tracta d’un  llibre d’assaig que ressegueix de manera erudita i amena els aspectes psicològics, culturals, artístics i filosòfics d’un concepte que ha acompanyat la cultura occidental des dels seus orígens. Bienczyk instrumentalitza  les referències dels diversos autors que s’han ocupat de la malenconia –Aristòtil, Borges, Baudelaire, Walter Benjamin, Sigmund Freud, Kierkegaard...– per a indagar en el territori pantanós d’aquest sentiment tan genuïnament contemporani, germà bessó de la utopia, i n’extrau reflexions d’una subtilesa admirable.  [Información, 30 d'octubre 2014]