La complexitat moral

Jonathan Franzen, “Llibertat”, Columna, 2011.


Resulta difícil escapar de l’immens prestigi que precedeix la darrera novel•la de Jonathan Franzen. A l’hora d’acarar la seua lectura, no deixen de ressonar en les nostres orelles els qualificatius de “primera gran novela americana del segle XXI” i d’altres de semblants, que situen l’autor entre els grans del panteó novel•lístic nord-americà. I bé, les expectatives no resten, ni de bon tros, decebudes. Llibertat és una novel•la imponent, centrada, com l’anterior i també exitosa Les correccions (Columna, 2002), en la dissecció de la societat americana a traves de la seua institució nuclear: la família. Una família, naturalment, en plena descomposició. El protagonisme recau, en aquest cas, en Walter i Patty Berglund. A l’inici de la novel•la se’ns presenten com una parella modèlica, perfectes representants del model de vida liberal. Però poc a poc els camins van torcent-se, impel•lits per la força ineluctable dels anys i dels fets. El tercer en discòrdia és Richard Katz, un personatge carismàtic, bohemi i autodestructiu, que manté amb els Berglund una relació d’amor-odi. Les relacions familiars, ja ho hem dit, resulten fonamentals en el desenvolupament de la trama. En primer terme, la de Walter i Patty entre ells, i després, amb els seus fills i pares. Unes relacions problemàtiques, dominades per la incomprensió i la dificultat de canalitzar adequadament els vincles que fatalment els uneixen. La interpretació psicològica del bigarrat conjunt resulta terriblement convincent. Certament l’autor no feia broma quan en una de les nombroses entrevistes concedides amb motiu de l’aparició de la seua esperada novel•la afirmava que “la complexitat moral és una espècie de segona pell per a un escriptor de ficció”. Freedom és també una novel•la amb pretensions de crítica política. El fet que trancórrega entre els anys posteriors a l’atac terrorista a les torres bessones i el triomf d’Obama permet expressar, a traves de les mirades creuades dels diversos personatges, la manipulació de l’opinió pública duta a terme per govern republicà —Walter arriba a dir que “els fonamentalismes siamesos de Bush i Bin Laden estaven a la mateixa altura últimament”—, així com els negocis tèrbols que acompanyaren la invasió d’Iraq. Alguna cosa en sabem de tot això els espanyols... Tot i ser més comprensiva, tampoc és gens complaent la imatge que Franzen dóna dels moviments alternatius. La lluita de Walter contra la sobreexplotació del planeta i per preservar la diversitat ecològica des de dins del sistema esdevé inviable. De tot plegat, però, no se’n desprén un missatge nihilista. La mateixa complexitat i subtilesa que s’aplica a les motivacions psicològiques s’extén també a les socials. Sempre és possible i lícit lluitar pels propis ideals, malgrat la limitació dels resultats. En aquest sentit, el títol de la novel•la perd el sentit irònic que amaga si s’aplica a la degradació que els polítics han fet de la paraula llibertat. Perquè al capdavall, sols resten els individus, que sempre seran lliures de jugar a la seua manera les cartes que els han tocat en sort.
[Información, 29-12-2011]