Ferran Torrent, “Ombres en la nit”, Bromera-Columna, 2011

Any 1947. Viena. Després de la Segona Guerra Mundial, un grup de jueus supervivents dels camps de concentració conforma un dels darrers escamots de la Nakam –venjança en jueu–, organització dedicada a l’execució de nazis que havien escapat de la justícia aliada. Entre l’escamot de caçanazis es troba Santiago Cortés, gitano, valencià i comunista –quasi res–, que després de lluitar en la guerra civil s’exilià a França, on participà amb la resistència i fou finalment empresonat pels alemanys i tancat a Dachau. Quan n’isqué, decidí unir-se a la Nakam, per venjar, ell també, la mort de centenars de milers de la seua ètnia a mans dels nazis. Les recerques del grup els duen a perseguir fins a València un important metge nazi, Heinrich Henkel, que havia exercit els seus sàdics experiments al camp de Dachau. Aquesta és la trama central de la darrera novel•la de Torrent, que alterna amb altres dues trames paral•leles, protagonitzades per un espia soviètic i per dos membres del servei d’espionatge britànic. Les diferents línies argumentals convergeixen conforme avança la novel•la, fins arribar al clímax final. I tal i com s’esdevé sovint en les obres d’aquest gènere –d’espies o policíaques, el thriller, vaja–, el que importa és que els diferents elements de la trama encaixen i facen avançar l’acció sense defalliment, malgrat que en alguns casos els mòbils resten difusos. I és el que s’esdevé amb Ombres en la nit, la cosa funciona, els personatges caminen inexorablement vers el desenllaç de la missió que justifica la seua existència. Tanmateix, no ens sembla aquesta, ni de bon tros, una de les millors novel•les de Torrent. Hi ha una sèrie d’elements que juguen en contra. En primer terme, el tema triat, que ha estat ja objecte de moltes elaboracions tan literàries com fílmiques. N’hi ha una de recent que ens ve al cap, “El deute” (“The Debt”, 2011), que narra el segrest per part d’un grup del Mossad d’un criminal de guerra nazi al Berlín Est. I una altra, que segurament inspirà l’autor de Sedaví: Els falsificadors (Die Fälscher, 2007), que conta la historia de Salomon Sorowitsch, un falsificador rus d’origen jueu que se salva del camp de concentració gràcies a la seua sorprenent perícia a l’hora de falsificar lliures esterlines i dòlars, amb les quals els nazis pretenien rebentar les economies aliades. Aquest personatge, de base real, és de fet manllevat per Ferran Torrent d’una manera un pèl forçada, tot fent-lo involucrar-se en les activitats del grup venjador. La inspiració cinematogràfica, molt present a d’altres obres de Torrent –recordem, per exemple, l’inici de “Gràcies per la propina” i les repetides adaptacions de les seues obres– resulta també palesa en el llenguatge narratiu. Per moments, l’alternança de diàlegs tallants, succintament contextualitzats, i d’accions vertiginoses, fa que la novel•la s’aprope al guió cinematogràfic. Un altre element de continuïtat amb la resta de la seua producció és als personatges, clars continuadors de la galeria d’antiherois que, malgrat les derrotes a què els ha sotmés la vida, conserven una ètica personal, tot i que de vegades aquesta vorege perillosament la il•legalitat. Tot plegat, Ombres en la nit fa la impressió de tractar-se d’un divertiment, un joc literari en què Ferran Torrent s’ho passa bé combinant, de manera una mica precipitada, personatges i situacions de l’imaginari de la postguerra europea, a l’hora que compleix amb el seu editor. El resultat, òbviament, no podia ser massa original, malgrat que no hi deixem de reconèixer la petjada i l’ofici de l’autor. [Publicat a Información" el 26 de gener de 2012]