De la globalització i les seues misèries

 

 

Jovi Lozano-Seser, “Últimes existències”, Bromera, 2012.

 Vivim temps difícils, i la literatura no en resta aliena. La crisi que tenalla  l’economia mundial ha ocasionat multitud de víctimes directes o col·laterals arreu del món, des dels nuclis financers de les metròpolis fins a l’extraradi dels més amagats racons del món. En l’economia globalitzada, ningú no escapa als  seus devastadors efectes. I és de tot açò que ens parla el darrer llibre de contes de Jovi Lozano-Seser. El jove autor ondarenc, especialitzat en la narrativa breu, fa ús del procediment de les històries encadenades per a dibuixar els efectes de la crisi arreu del món, amb una voluntat cosmopolita que recorda la mampresa no fa massa per Xavi Sarrià a “Històries del paradís”. Un dels principals problemes que presenten els llibres de contes, el de la unitat del conjunt, restà doncs ben resolt amb aquest fil conductor. Una altra qüestió conflictiva en aquest tipus de llibres, com és la del manteniment del to general, presenta més oscil·lacions. El llibre s’obre amb “Assaig d’aniversari a l’entrada de Madoff Securities”, una brillant ficcionalització de la monumental fallida de l’imperi de Bernard Madoff , que, com és ben sabut, fou l’aperitiu del crack  financer posterior. A partir d’aquesta pedra llançada a l’estany de l’economia mundial, les ones expansives van estenent-se arreu del món en la resta dels relats, i afecten, en els tres següents, a un inversor japonés,  un pescador grec i un executiu alemany. Finalment, els efectes de la crisi arriben també a Espanya, amb el relat “Els tres porquets”, un enginyosa paròdia de la popular rondalla, protagonitzada ara per tres immigrants vinguts de Colòmbia al caliu del boom immobiliari espanyol. Els dos relats següents se centren ja en la realitat valenciana, i més en concret, en l’anomenada “generació perduda”: la dels joves condemnats a l’atur o a l’emigració.  En un d’ells, “Retrat de generació perduda amb supermercat al fons”, dos universitaris que treballen com reposadors en un supermercat parlen de la seua problemàtica situació laboral i el negre futur que els espera. És potser el relat menys elaborat narrativament, i on la voluntat de denúncia s’expressa de manera més crua. També resulta evident aquesta explicitació del missatge crític en “Intent de literatura rosa al país de la novel·la negra”, on assistim a un significatiu diàleg entre una  valenciana i un italià emigrats a Suècia que deixa caure perles com aquesta: “La política ja no existeix. És tot com un simulacre de democràcia. Els mercats condueixen en Rolls-Royce mentre els polítics beuen xampany darrere els vidres blindats abans o després d’anar-se’n de putes”. Clou el llibre un relat sobre l’ascensió i caiguda d’una noia calabresa que acaba soterrant els seus somnis de celebritat a Villa Certosa. Jovi Lozano posseeix una prosa àgil, detallista i imaginativa, i aconsegueix, en línies generals, un equilibri efectiu en el sempre difícil maridatge entre literatura i compromís social. Esperarem doncs amb interés les seues noves creacions.   (Información, 31 de gener de 2012).