Aigües estancades

 

Rafael Chirbes, “En la orilla”, Anagrama, 2013.

Segurament siga Rafael Chirbes qui millor ha novel·lat la radical transformació operada en la societat valenciana dels anys seixanta ençà. Després d'haver descrit en algunes novel·les anteriors l'herència enverinada del franquisme i el fracàs ideològic i vital dels joves que lluitaren contra ell, l'autor de “La caída de Madrid” s'ha centrat darrerament en l'exploració dels canvis experimentats en les comarques de La Marina arran del boom turístic, que convertiren els pobles de pescadors com Benidorm en monstruoses ciutats modernes i pretesament cosmopolites. Un canvi tan brutal, semblant al patit en tot el mediterrani espanyol, dugué aparellat aspectes positius, com l'alliberament dels costums i la prosperitat general, però també propicià l’enriquiment fácil de molts, amb els empresaris de la construcció al capdavant. Després, amb l’arribada de la democracia, el “pelotazo” immobiliari no va fer sinó augmentar exponencialment, fins que la bombolla esclatà arrasant aquella efímera i fictícia riquesa i duent-nos l’atur i el patiment per a tantes famílies. És de tot açò que parlen les dues últimes novel·les de Rafael Chirbes. “Crematorio” (2007) se centra en l’ascensió i caiguda del seu protagonista, l’empresari Ramon Bertomeu, a qui la manca d’escrúpols, les pràctiques corruptes i la traïció als ideals juvenils acaben per passar-li factura. “En la orilla” reprén el mateix espai narratiu, i també la mateixa tipología de conflictes i personatges. Ara, amb l’arribada de la crisi, les seues devastadores conseqüències ocupen un primer pla. El protagonista no será un empresari d’èxit, tot i que la seua presència planarà sobre la trama, sinó Esteban, el propietari arruïnat d’una fusteria. Al voltant de la seua figura orbitaran una munió de personatges: els empleats, principals damnificats de la fallida de les empreses de construcció; els amics, triomfadors i sobrats, entre els quals destaca la figura de Francisco, vell amic del protagonista amb qui manté importants comptes sentimentals pendents; son pare, malalt d'Alzeimer, represaliat després de la Guerra Civil; Liliana, l’assistenta colombiana, per qui sent un afecte paternal, i un llarguíssim etcètera on es troben representats tots els sectors de la societat. Al llarg de les quatre-centes i escaig pàgines d'aquesta ambiciosa i totalitzadora novel·la s’exploraran aquestes vides, en un admirable exercici de polifonía. Tal i com ja ocorria en “Crematorio”, que fou exitosament adaptada com a telesèrie, Chirbes hi fa servir algun element propi del thriller. Si allí era la relació amb la màfia russa i el món de la prostitució, en aquest cas serà la troballa d'uns cadàvers en la marjal, símbol perfecte de la putrefacció de la societat que en viu a tocar. Aquest ingredient passa aviat a un segon terme, superat per la traça de l'escriptor de Tavernes de Valldigna per a polsar el nervi moral del personatges i per a atrapar-nos amb el seu estil poderós i detallista. Ara que arriba l'estiu i amb ell l'inevitablle allau de turistes a les nostres costes, la lectura d'“En la orilla” resulta un contrapunt -anava a dir antídot- magnífic per a no oblidar d'on venim, i per a ser conscients d'on hem arribat. Just a la vora.