Les memòries del poeta

Vicent Andrés Estellés, “Animal de records. Memòries”, Bromera, 2013.  

    “Animal de records, lent i trist animal, / ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes/ haver viscut alguna volta en alguna banda”. Aquests cèlebres versos del Llibre de meravelles donen títol a la compilació que l’editorial Bromera ha tingut l’encert de publicar dels tres volums de caire memorialístic de Vicent Andrés Estellés: “Tractat de les maduixes” (1985), “La parra boja” (1987) i “Quaderns de Bonaire” (1985). El resultat final és heterogeni, ja que els dos primers llibres estan escrits en forma de diari, i el tercer és un recull de tres textos autobiogràfics de procedència diversa. El conjunt, siga com siga, resulta d'un enorme interés per als lectors del gran poeta de Burjassot, en tant que ens submergeix de ple en l'univers personal immortalitzat pels seus versos. En “Tractat de les maduixes” i “La parra boja” trobem a un Estellés acabat de jubilar prematurament de la seua feina en Las Provincias, que mira d'entretindre l'oci i el desfici amb l'escriptura d'un diari en què alterna les anotacions sobre la realitat immediata amb les evocacions del passat. Tal i com l’autor observa a l'inici del primer llibre, es tracta “d’una sèrie capriciosa, vària, de les meues memòries, les meues amistats, açò i allò, tot barrejat d’una manera que voldria ser amena”. I això és ben bé el que fa Estellés, donar compte, del que ha estat la seua vida, de les engrunes que n'han restat en la memòria, si més no. Els anys infantils ocupen la major part dels seus records, així com la història de la seua família. Amb un estil directe i viu, l'autor se sincera amb nosaltres, i no té problemes per a consignar, amb certa complaença, els seus orígens humils, l'afecció al vi dels avis paterns o la mort violenta de l'avi matern. Juntament amb les anècdotes familiars i els records de la infància, els viatges hi ocupen el lloc més important. Viatges a Londres, on ho passà ben malament pels seus problemes circulatoris, a Cannes, on acudí per cobrir el festival de cinema, a Viena, on recorda els pits d'una prostituta, “uns pits ubèrrims com l'horta de València”. També algunes lectures hi seran ara i adés comentades, amb curioses predileccions, com Shakespeare i el seu “món de pedra i ferro”, Ruben Dario o Giorgio Bassani. Tractant-se s'Estellés, els records havien de contindre també algun episodi eròtic, i cert que n'hi ha alguns de memorables. La desimboltura i la gràcia amb què els expresa està a l'altura dels seus millors poemes eròtics. Un altre plat fort dels diaris és la seua relació amb diferents homenots de la cultura catalana, com Salvador Espriu, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor o Joan Fuster. Pel que fa a les anotacions sobre el present, sovintegen els comentaris més o menys banals sobre el temps i les queixes sobre la seua precària salut, amb constants referències a les recents operacions i al fred que pateix. Els nombrosos recitals poètics en què participà en els anys de la transició, quan s'erigí en la veu poètica més potent del valencianisme polític, hi són també presents. Pel que fa als escrits de “Quadern de Bonaire”, tenen un cert caire d'apunts de viatge. El primer, centrat en Mallorca, i el segon en l'Albufera de València. El text que clou el volum és una nova evocació del seus viatges per Europa: “Recorde amb un profund agraïment, amb un enyor salvatge, la meua cambra lluminosa, modesta, extremament senzilla i agradable, en cert antic hotel de Cannes”. Animal de records, lent i trist animal... (Información, agost 2013).