El pirata del Raval

Lluís-Anton Baulenas, “Quan arribi el pirata i se m’emporti”, RBA – La Magrana, 2013, 

   

      Miquel-Deogràcies Gambús  neix marcat per un destí terriblement singular: és un ogre. El seu naixement, un xafogós dia d’agost de 1909, ocasionarà la mort de la seua mare, i aquesta pèrdua el perseguirà tota la vida. Les seues enormes dimensions van acompanyades d’un caràcter igualment desmesurat, sense escrúpols, i no dubtarà a matar qui s’interpose en el seu camí. Amb els anys, després de moltes vicissituds, l’ogre esdevindrà un home poderós, i presidirà una companyia multinacional, Prospective Busines. Jesús Carducci, l’altre protagonista de la darrera novel·la de Lluís-Anton Baulenas,  posseeix una biografia molt més rutinària. Viu a Barcelona, al barri del Raval, on treballa també en un gabinet d’atenció sanitària. Estem ja en l’any 2006. Carducci ho està passant malament. Ha trencat no fa massa amb una relació sentimental i el seu germà petit ha mort recentment. La seua vida transcorre sense massa al·licients, fins que es creua amb l’ogre. Quina relació pot haver entre aquests dos personatges tan dispars, de quina manera es pot bastir una novel·la extensa amb les seues vides, sense que en decaiga l’interés? La resposta sols la pot donar la lectura del llibre, amb el qual Baulenas compleix vint-i-cinc anys d’exitosa dedicació exclusiva a la creació literària. L’argument, diguem-ho ja, resulta força original, i metabolitza dintre dels seus budells ingredients fantasiosos, realistes, reflexius i d’intriga amb admirable naturalitat, així com  alguns girs argumentals remarcables. De la mà de l’extremada vida de Miquel-Deogràcies Gambús recorrem la història del segle XX: la dictadura de Primo de Rivera, La II República, La Guerra Civil, la postguerra, i l’arribada de la democràcia, amb el seu corol·lari de llibertat i especulació.  En totes les èpoques aquest amoral personatge farà la seua, sense importar-li qui mana. Tal i com s’esdevé en d’altres novel·les de l’autor, la crítica social s’hi fa notar. La presència de les idees de l’economista nord-americà Murray Rothbard, teòric de l’anarcocapitalisme emfasitza l’aspecte ideològic de la novel·la. De fet, el seus pensaments seduiran els dos personatges protagonistes, i serviran de pretext argumental per a trenar les seues vides. Un altre element important del relat és la seua ambientació en el Raval. La instrumentalització política de la seua transformació urbanística, la multiculturalitat i la barreja de misèria i modernitat que alberguen els seus carrers ha fet que aquest barri siga l’espai triat per nombrosos creadors en el darrers anys. Sense anar més lluny, “El desertor en el camp de batalla”, la darrera novel·la de Julià de Jódar, també s’hi ambienta. Baulenas coneix perfectament el barri, i sap donar-li vida a les pàgines del llibre, tot defugint el tòpic i copsant-ne la complexitat. Per damunt o per davall de la peripècia argumental, la novel·la amaga un significat simbòlic que li confereix espessor. Tant l’ogre com Carducci amaguen  una mena  de tresors que canvia el signe de les seues vides, i mobilitza tota la trama. En el cas del primer es tracta de quelcom fabulós, d’incalculable valor, que l’acompanya de manera decisiva des de la seua infància, i en constitueix la seua força i alhora el seu punt dèbil, en tant que l’humanitza. En el cas del segon, és una cosa molt més vulgar: la figureta d’un pirata, que esdevé testimoni i còmplice de la perillosa aventura en què es converteix la seua  vida.   [Información, gener 2013]