lunes, 23 de agosto de 2010

Memòries d'un europeu



Stefan Zweig, El mundo de ayer, Acantilado.

L’estiu, amb el seus ritmes reposats i disponibilitat ociosa, és època propícia per a eixir-nos de les nostres rutines i obligacions i per a obrir-nos a lectures més substancioses. Les memòries d’Stefan Zweig, El mundo de ayer, han estat, sense cap dubte, el gran descobriment d’aquest estiu. L’any passat va ser Murakami, i el canvi crec que resulta molt significatiu dels canvis que estan produint-se en els meus interessos lectors –i també com a escriptor–, cada volta més escorats cap a l’assaig. En la meua ignorància creia que Zweig era un autor essencialment de novel•les, i he pogut comprovar que és també –o sobretot– un important autor de biografies i assajos. Entre les seus obres de divulgació històrica, figuren algunes de les veus fundacionals de la modernitat: Erasme i Montaigne, entre els antics; Freud, Nietzsche, Hölderlin o Dostoievsky entre el moderns, per citar només els que crec més rellevants. Tot un món a explorar. La porta d’entrada a aquest autor imprescindible han estat, com dic, les seues memòries. Quina vida que va dur, aquest home! Poques biografies com la seua deuen resumir millor la tragèdia del segle XX. Jueu vienés benestant, testimoni privilegiat dels darrers anys d’esplendor de l’imperi austrohungarés i de la seua decadència i extinció, víctima de la persecució jueva per part del regim nacionalsocialista... Va passar de cosmopolita a apàtrida, i pel camí va conèixer alguns dels més importants escriptors de l’època, dels quals ens va deixar retrats fascinants. La nòmina impressiona: Rilke, Freud, Hofmannsthal, Rolland, Verhaeren, Joyce, Gorky, Valéry, per citar-ne els més estentoris. També artistes com Rodin i Richard Strauss, amb qui col•laborà com a llibretista en una de les seues òperes. Són les seues unes memòries essencialment d’escriptor, en què narra el seu procés d’aprenentatge, que com indica el subtítol –memòries d’un europeu-, va íntimament lligat a la seua defensa d’una consciència europea, cosa que en una època que va veure dues guerres mundials, representà propugnar idees pacifistes i haver de patir la incomprensió del seu temps. Exiliat a Brasil en plena guerra mundial –açò ja no apareix a les memòries– no va poder suportar l’allunyament dels seus llibres ni la perspectiva d’una Europa destruïda. El suïcidi fou l’única eixida digna que trobà al seu patiment.

lunes, 2 de agosto de 2010

On the road


Toni Mollà, Més enllà de San Francisco, Bromera, 2010.

El darrer any han coincidit a les llibreries un parell de novetats que fan dels Estats Units de l’era Obama el centre de les seues disquisicions. Un és Manhatan líquid. Un viatge del crash a Obama, de Llibert Ferri. L’altre, el de Toni Mollà que ens ocupa, subtitulat “Viatge per Califòrnia tot esperat Obama”. Malgrat les diferències de to i enfocament, tots dos evidencien les grans expectatives de canvi que l’arribada del nou president americà ha despertat arreu del món. Si Llibert Ferri situa les seues reflexions en el centre financer mundial, tot mirant d’indagar en les conseqüències socials i culturals de la crisi econòmica que patim, Toni Mollà executa un llibre de viatges lluminós, on l’element mitòman, la felicitat de recórrer els paisatges tantes voltes estimats i somiats al cinema, la música o la literatura, preval per damunt de tot. Més enllà de San Francisco és la crònica d’un viatge realitzat per l’autor amb la seua família en l’estiu de 2008, i els diferents capítols que el componen segueixen les diferents etapes d’un periple que recorre les ciutats de San Francisco, Los Angeles, Carmel o Las Vegas, així com diverses carreteres secundàries igualment suggeridores. Cert que Toni Mollà no és un viatger ingenu, sinó que més aviat du al damunt un important bagatge de lectures i reflexions que ens va dosificant al llarg del volum, amb una pruïja didàctica explícita. Clàssics de l’anàlisi europeu de la realitat americana contemporània com American vertigo de Bernard-Henry Lévy o America de Jean Braudillard hi són convocats, sense descuidar visions més pròximes com les de Lluís Racionero, Manuel Castells o Xavier Moret. Més importants encara seran les al•lusions a la cultura nord-americana contemporània, i entre la plèiade d’escriptors, n’hi ha un que destaca amb llum pròpia: Jack Kerouac i les seues novel•les viatgeres –Big Sur i On the road, especialment–. Tant és així que a bord del Toyota Four Runner, l’autor arriba a sentir com li corre per les venes l’entusiasme juvenil del patriarca de la generació beat. El cinema també ocupa un lloc central en les pàgines del llibre, i a part dels inevitables esments de Vértigo i Fuga de Alcatraz pels carrers de San Francisco, hi ha un obert homenatge a Entre copas. A més de visitar els paisatges en què transcorre aquesta deliciosa pel•lícula, Toni Mollà es complau a regar amb bon vi –i bonhomiós hedonisme– el seu camí. Especialment reeixit em resulta el capítol dedicat a Las Vegas, “una ciutat vestida de festa i de fantasia de manera permanent, de realitat pirotècnica i estelada, aparador del desig ajornat. Un lloc més enllà fins i tot de la nostra capacitat de fantasia”. Malgrat el cosmopolitisme que inspira el seu viatge, el sociòleg valencià no pot evitar les al•lusions a la realitat de la seua terra, una al•lusions carregades de pessimisme, quan no d’amargor, que el duen a lamentar-se pel minifundisme valencià davant de les grans extensions dels conreus californians, a queixar-se del salvatgisme dels que sols sabem divertir-se amb bous embolats i traques ensordidores en comparació amb la delicadesa d’un grup de gent que aplaudeix la posta de sol a Carmel, o fins i tot, a manera de conclusió, a fer del desarrelament i de la fugida l’única pàtria possible. [Publicat a Información el 29 de juliol de 2010]