.jpg)
Rafael Chirbes, “En la
orilla”, Anagrama, 2013.
Segurament
siga Rafael Chirbes qui millor ha novel·lat la radical
transformació operada en la societat valenciana dels anys seixanta
ençà. Després d'haver descrit en algunes novel·les anteriors
l'herència enverinada del franquisme i el fracàs ideològic i vital
dels joves que lluitaren contra ell, l'autor de “La caída de
Madrid” s'ha centrat darrerament en l'exploració dels canvis
experimentats en les comarques de La Marina arran del boom turístic,
que convertiren els pobles de pescadors com Benidorm en monstruoses
ciutats modernes i pretesament cosmopolites. Un canvi tan brutal,
semblant al patit en tot el mediterrani espanyol, dugué aparellat
aspectes positius, com l'alliberament dels costums i la prosperitat
general, però també propicià l’enriquiment fácil de molts, amb
els empresaris de la construcció al capdavant. Després, amb
l’arribada de la democracia, el “pelotazo” immobiliari no va
fer sinó augmentar exponencialment, fins que la bombolla esclatà
arrasant aquella efímera i fictícia riquesa i duent-nos l’atur i
el patiment per a tantes famílies. És de tot açò que parlen les
dues últimes novel·les de Rafael Chirbes. “Crematorio” (2007)
se centra en l’ascensió i caiguda del seu protagonista,
l’empresari Ramon Bertomeu, a qui la manca d’escrúpols, les
pràctiques corruptes i la traïció als ideals juvenils acaben per
passar-li factura. “En la orilla” reprén el mateix espai
narratiu, i també la mateixa tipología de conflictes i
personatges. Ara, amb l’arribada de la crisi, les seues
devastadores conseqüències ocupen un primer pla. El protagonista no
será un empresari d’èxit, tot i que la seua presència planarà
sobre la trama, sinó Esteban, el propietari arruïnat d’una
fusteria. Al voltant de la seua figura orbitaran una munió de
personatges: els empleats, principals damnificats de la fallida de
les empreses de construcció; els amics, triomfadors i sobrats, entre
els quals destaca la figura de Francisco, vell amic del protagonista
amb qui manté importants comptes sentimentals pendents; son pare,
malalt d'Alzeimer, represaliat després de la Guerra Civil; Liliana,
l’assistenta colombiana, per qui sent un afecte paternal, i un
llarguíssim etcètera on es troben representats tots els sectors de
la societat. Al llarg de les quatre-centes i escaig pàgines
d'aquesta ambiciosa i totalitzadora novel·la s’exploraran
aquestes vides, en un admirable exercici de polifonía. Tal i com ja
ocorria en “Crematorio”, que fou exitosament adaptada com a
telesèrie, Chirbes hi fa servir algun element propi del thriller. Si
allí era la relació amb la màfia russa i el món de la
prostitució, en aquest cas serà la troballa d'uns cadàvers en la
marjal, símbol perfecte de la putrefacció de la societat que en viu
a tocar. Aquest ingredient passa aviat a un segon terme, superat per
la traça de l'escriptor de Tavernes de Valldigna per a polsar el
nervi moral del personatges i per a atrapar-nos amb el seu estil
poderós i detallista. Ara que arriba l'estiu i amb ell
l'inevitablle allau de turistes a les nostres costes, la lectura
d'“En la orilla” resulta un contrapunt -anava a dir antídot-
magnífic per a no oblidar d'on venim, i per a ser conscients d'on
hem arribat. Just a la vora.
