La conquesta de les dones

[Publicat al diari Información el 26 de novembre de 2009]

Pepa Guardiola, “El desordre de les dames”, Bromera, 2009.

La novel•la històrica gaudeix de bona salut a les lletres valencianes. El darrers llibres de Francesc Gisbert (“La llegenda del corsari”), Vicent J. Escartí (“L’abellerol mort”), Silvestre Vilaplana (“L’estany de foc”, encara inèdit) i la que ara comentem, així ho demostren. Potser caldria preguntar-se el perquè d’aquesta vigència, i no fóra difícil trobar alguna resposta en l’èxit internacional de les ficions medievals d’Ildefonso Falcones o Kent Follet, per no remuntar-nos a l’obra pionera dels best sellers medievalitzants, “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco. Tampoc s’hi ha de menysprear l’ indubtable atractiu que el motlle de la novel•la històrica, com qualsevol altre gènere, ofereix als seus conreadors, en tant que repertori eficaç amb què bastir les seues ficcions i connectar així amb un públic addicte: un enigma a resoldre o una missió a complir, uns fets històrics atractius, una ambientació creïble, i ja tenim els ingredients essencials per a l’èxit, sempre i quan es cuinen amb bon gust. És el cas d’“El desordre de les dames”, la novel•la amb què Pepa Guardiola va guanyar el darrer premi Enric Valor de novel•la. La història narra les vicissituds d’unes dones en el context de la conquesta de València per Jaume I. El protagonisme femení de l’obra està encapçalat per la jueva Susanna, que ha de fugir de Montpeller tot buscant la protecció del rei conqueridor. Pel camí coneixerà la cristiana Almodis i la morisca Yahyà, que amaguen, com la mateixa Susanna,un passat obscur. La part central de la novel•la s’ambienta en el setge de València, que esdevé l’escenari de les històries sentimentals de les protagonistes. Potser l’autora haja pogut trobar inspiració en l’immortal “Tirant lo blanc” per a l’alternança entre episodis amorosos i bèlics, o en la “Crònica dels fets” atribuïda al rei Jaume I, que ella sap humanitzar i dotar de realisme molt convincentment tot mostrant-nos la intrahistòria i el drama dels vençuts que l’embranzida èpica del text jaumí ignorava. Així, per exemple, el setge de València s’assembla per moments a una fira, plena de mercaders i buscadors de fortuna que acudiren al reclam de les riqueses que la caiguda de la ciutat els podia reportar. Molt important és també, en la lectura progressista que Pepa Guardiola fa de la història, la permeabilitat entre els diferents grups ètnics i religiosos. Les relacions amoroses de les dames constitueixen una veritable apologia del mestissatge. Com en les millors novel•les romàntiques, la passió amorosa aconsegueix derribar totes les barreres. Tal i com expressa la cristiana Almodis amb el ric estil enumeratiu que caracteritza l’obra, l’amor “aliena la ment, muda els interessos, desbarata el geni, altera el cos, desboca els instints, ni amb cordes grosses no se’l pot nugar, només si hom disposa de fortes regnes en el seu caràcter o d’experiències passades que en el seu atrotinament ens han fet patir, hom tindrà capacitat suficient per conduir-lo a través de camins segurs que l’emparen i defensen dels mals”. Novel•la clàssica d’amor i de guerra, “El desordre de les dames” proposa una relectura femenina de la història, i ho fa d’una manera amena i gratificant. Comproven-ho vostes mateixos.