jueves, 22 de octubre de 2009

D’atzars i de somnis




[Publicat al núm. 46 de "Caràcters", gener de 2009]




Francesc Bodí, El soroll de la resta, Bromera, 2008.

Arriba un moment, en la vida d’un home, en què s’adona que és major el temps que arrossega al darrere que el que li resta al davant, i aleshores sent la necessitat de plantejar-se si el rumb que ha pres la seua vida ha sigut el correcte, si ha sigut fidel als seus ideals i amors, o potser en algun moment ha errat el camí i ha sucumbit a la tirania de la realitat. Aquest és el dilema moral a què s’enfronta Bataller, el protagonista de El soroll de la resta, la darrera novel·la de Francesc Bodí, guardonada amb el premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant. La seua situació de crisi existencial el relaciona amb el protagonista d’una altra novel·la seua, L’infidel, on el desencadenant del conflicte intern era la mort del pare. Ara, però, serà la pròpia mort, anunciada per un infart, la que mourà el fils de la trama. Després de la sorprenent incursió en el realisme màgic d’Havanera, on el llenguatge narratiu s’impregnava de l’opulenta sensualitat dels tròpics tot ordint una història coral d’amors contrariats i dones encisadores, Bodí ha tornat a territoris més pròxims, tant estilísticament com geogràfica. El soroll de la resta, igual com s’esdevenia a L’infidel i també a Guerres perdudes, és una novel·la de personatge, i és al damunt de la seua dissecció psicològica que s’arma la història. L’autor excel·leix de nou a crear un personatge convincent, complex, ric de suggerències. Bataller és un periodista que ha triomfat en el món de la publicitat, i que des de la talaia del seus cinquanta anys es demana què va ser d’aquell jove entusiasta que durant els anys de la transició volia menjar-se el món, i es demana també fins a quin punt un home es responsable dels seus actes, en tant que sovint és l’atzar qui governa les nostres vides. Un tema, el de l’atzar, que junt amb d’altres com el de la temptació de desaparèixer i iniciar una nova vida lluny de tot i de tots o el de les subtils relacions entre somni i realitat, aproxima Francesc Bodí a l’univers de Paul Auster. El discurs de Bataller, contrapuntejat per enginyosos slogans, reïx a transmetre’ns el seu món íntim d’una manera natural i matisada. L’altre protagonista de l’obra, Adrienne, enriqueix enormement el conjunt. El seus estudis filosòfics aporten un punt de vista ben particular, que deconstrueixen la realitat i la seua interpretació discursiva. Tot plegat contribueix a crear un estil ric, on conviuen una gran diversitat de registres: poètic, irònic, filosòfic, publicitari…Com s’esdevé sempre en Francesc Bodí, la riquesa lèxica del seu valencià meridional ressalta per damunt de tot. Posseeix un dels llenguatges literaris més rics i genuïns d’entre els escriptors valencians actuals, i això s’evidencia especialment en la part ambientada en la Vall de Gallinera. No ens podem resistir a donar-ne una mostra: “Tot d’un plegat va esclatar una cridadissa desesperada. Un esvalot d’oronetes atrotinades va envair el pati. Voletajaven sota el parral, s’interposaven en la conversa, passaven a frec dels caps”. En aquesta part, la més extensa de l’obra, la narració adquireix un to costumista que ens remet, inevitablement, a Volves i Olives, la seua primera novel·la. En un to deliberadament naïf, l’autor ens hi presenta tota una sèrie de personatges arquetípics de la vida rural, que viuen en una mena de temps detingut, apegats al ritme canviant de la natura. En aquest món pretesament paradisíac irromprà el flux de la història sota la temible forma de l’agent urbanitzador. I de la mateixa manera que s’esdevenia, per exemple, a L’illa de l’holandes, els habitants d’aquest reducte lluitaran per salvar-lo de l’amenaça de l’especulació urbanística. Amb aquesta sensible i intel·ligent novel·la, Francesc Bodí aprofundeix en una trajectòria que al llarg dels anys es dibuixa coherent i generosa. El soroll de la resta arrela en la seua geografia més íntima alhora que hi obre nous i prometedors camins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario